diumenge, 30 de novembre del 2008

Seguint el riu Mekong

El viatge continua, ara anem a trobar el riu Mekong. El veiem per primer cop a Kompong Cham (6 hores de bus, direccio sud desde Siem Reap). Al ser un lloc sense cap interes, decidim enllacar 4.5 hores mes de bus riu amunt, fins a Kratie, on passem una sola nit. Decidim canviar de pais i creuar a Laos. Ja portem el visat fet desde Bangkok, ja que per aquesta frontera (la unica terrestre entre Cambodja i Laos) no es possible tramitar-lo al moment. Ens sorpren la precarietat de la frontera, que consta d'una simple barrera i dos barraques, una a cada costat.
Ens n'adonem que son uns fotuts corruptes, ja que ens demanen 1$ a cada un per posar-nos el segell al passaport (tant a la part de Cambodja com a la de Laos), i quan els hi demanem el comprovant o explicacions es fan els "suecs"... aixo diu molt d'un pais, si les "autoritats" fan coses il.legals com ha d'anar la resta...

En fi, l'emprenyamenta se'ns passa al veure la zona on hem anat a parar, es diu Si Phan Don (zona de les 4000 illes), on el riu Mekong forma una serie de canals que esdevenen diferents illes.

Concretament estem a Don Det, una petita illa molt rural. Tan bon punt hi arribem, ens n'adonem que en aquest lloc fa molt poc que s'hi ha plantat la llavor del turisme i tot just ara esta comencant a germinar. Tots els carrers son de terra, alguns ni tant sols es pot dir que son carrers, son corriols que uneixen grups de vivendes i on abans hi devien tenir els horts, ara hi tenen els bungalows. Es veuen pasturar els bufals d'aigua, les dones netejar la roba a la riba del riu, la gent treballant als camps d'arros, cavanes de fusta o bambu... i l'electricitat arriba a les 6 de la tarda i se'n va a la matinada. Amb menys d'una hora donem la volta a l'illa amb la bici! Un lloc, sens dubte, que invita a descansar, a llegir i a relaxar-se amb un Lao Massage d'una hora per 3.5 euros! Hem trobat un altre petit paradis.

1 comentari:

Gerard ha dit...

Ei!! pinta molt bé aquesta illa! (quin fart de menjar arròs que us deveu fotre, jejeje)
una abraçada!