dimecres, 31 de desembre del 2008

dissabte, 27 de desembre del 2008

arribem a Kerala

El dia 23 de Desembre vam arribar a Chennai despres de vint-i-moltes hores de tren...

Chennai (antic nom Madras) es la quarta ciutat mes gran de l'India, i te la segona platja mes llarga del mon, Marina Beach, banyada per les aigues del Golf de Bengala, i on s'instal.len tot d'atraccions i paradetes de tota mena.


(si observeu a la foto, hi ha una parada del tiro i lo mes bo es que els globus estan enganxats a una lona, ni tant sols es fullola! i la gent passa per darrera com si res...)

Pel que fa a atractius no en te gaires, es una ciutat bastant humil i tradicional, tant, que no hi va haver manera de trobar un lloc per menjar quelcom que no fos indi!

Doncs be, el 25 de Desdembre Fum fum fum, agafem un tren direccio Ernakulam (12 hores) pero un cop al tren decidim allargar una mica mes el trajecte fins a Varkala (en total 15 hores de tren). Es nota que hem canviat, que ens trobem a la zona de Kerala, ja que el paisatge es molt diferent: camps verdissims d'arros, extensions enormes de cocoters... i tot bastant mes net i polit!

Varkala doncs, es un poble de costa, situat al Mar Arabic, on les seves platjes es troben situades sota un penyasegat, en el qual es concentren els hotels, restaurant i botiguetes. Ens quedem paradissims al veure tant de turista, des de Tailandia que no veiem tant frances i angles amb calca curta i mitjons!
Volem passar el fi d'any aqui pero ens resistim a tancar-nos a un ressort i a pagar les quantitats que ens demanen, donem mil voltes sota un sol de justicia i carregats amb les motxiles, pero al final, quan ja creiem que no hi havia res a fer, trobem allotjament a una casa particular, regentada per la Kumari i situada a una zona tranquila, enmig de palmeres i cocoters. El preu per l'habitacio es de 175Rupies (menys de 3 euros) i a mes, tenim la possibilitat de tastar uns menjars realment deliciosos, ja que la Kumari cuina com els angels!

dissabte, 20 de desembre del 2008

de nou a l'India

El diumenge 14, agafem un tren desde Chiang Mai a les 9 del vespre que a les 9 del mati ens deixa a Bangkok, i el dia seguent, agafem el vol cap a Kolkata.











Un cop a l'areroport de Kolkata, ja notem que hem arribat a l'India: edifici deteriorat, xibarri i corredisses... En lloc d'agafar un taxi, marxem caminant i pujem a un bus, o mes ben dit, a un monstre mecanic de fusta atapeit de passatgers, que circula com un posses i on la ruta i les parades no estan gens clares, i per mes inri, a Calcuta, alguns carrers canvien de direccio a les 2 del migdia! Aixo es India! Caos circulatoris, escopinyades al terra, polussio, crits, bruticia...


















Anem a buscar allotjament al mateix Guest House on haviem estat, el "Modern Guest House", pero esta tot ple. Donem varies voltes i preguntem a 1000 llocs diferents sense exit, o be esta ple o ens demanen una bestiesa... al final ens quedem al mateix Sudder Str. (un dels carrers mes "turistics"), a un cuchitril ronyos que es diu "Continental Guest House" on ens demanen 250R=5EUR (un mes enrere Kolkata no estava tant atapeida i vam pagar 150R=3EUR).

Decidim baixar cap al sur, pero Chennai esta a 30 hores de tren (provablement siguin mes) i decidim fer-ho en 2 tongades. Aixi doncs, el nostre desti es Puri. Agafem un tren a les 6 del mati i a les 3 de la tarda arribem a Bhubaneswar. Com que comprar un bitllet de tren cap a Puri o fer una reserva per anar a Chennai, es tota una historia de tramits, anem a veure si trobem allotjament. La sorpresa es que, o be esta tot ple o els preus son descabellats! Doncs res, agafem un bus cap a Puri. Ens passem una hora i quart de trajecte volant per la carretera, tot esquivant vaques i bicicletes i sense deixar de tocar el claxon!










En Dani fent hores extres per pagar els capritxus de la Marta... jejejeje

Puri es un poble costaner i un lloc de peregrinatge pels hinduistes ja que es considerada la ciutat consagrada de Siva. Tambe es el lloc d'"estiueig" de la gent rica de Kolkata, el "Torremolinos hindi". Als anys 70, Puri es va convertir en una etapa mes de la ruta hippy del Sud Est Asiatic, gracies a la platja i a que la marihuana es legal en aquesta ciutat.




No us ho creureu, pro a Puri, les vaques tambe van al restaurant a esmorzar!!!
Ens allotjem al Shanti Guest House, un lloc molt ben arreclat per les 150R que paguem... Coneixem a en Frank (un noi frances que porta 3 anys visquent a l'India, on hi ha estudiat medicina ayurvedica, basada en les herves i la curacio amb massatges i meditacio) i a Ponda Baba, un mestre o pare espiritual.


Lloguem una moto i anem fins a Satapada i el Llac Chilika, que es troba a uns 46Km direccio sur de Puri, tot passant per petits poblets i camps d'arros.












Decidim canviar de Guest House, ja que en Pax (el propietari) no juga net, es un indi maquinador i lios. Trobem un lloc molt basic pro acollidor, regentat per la Gigi, una senyora encantadora i per nomes 70Rupies!


Decidim agafar la moto i anar fins a Konark (a 36Km direccio nord de Puri) on hi ha el majestuos temple del Sol, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco, i pel cami ens parem a veure els pescadors que arriben de la mar.


Hem anat fins a l'estacio de tren i no hem trobat bitllets cap a Chennai fins el dia 22 de Desembre, el dia de l'aniversari d'en Dani! Sortirem a les 11 de la nit i arribarem a lloc a les 9 del vespre del dia seguent... de ben segur que sera un d'aquells dies "curtidors"...

dimarts, 16 de desembre del 2008

TOMANDO UN CAFESITO

Arribem a Chian Mai despres de 4 hores de bus. Es la 2a ciutat mes gran del pais (despres de Bangkok), i esta situada enmig de muntanyes. Va ser fundada pel rei Mengrai, que va construir una fossa i un mur al voltant de la ciutat per protegir-la dels atacs Birmans.


El nostre ultim dia a Chiang Mai decidim agafar la moto i anar a tafanejar per un cami que haviem vist el dia anterior, el cami amb constant pujades i baixades deixa entre veure lo abrubte del terreny. Degut a l'abundant vegetacio el cami es cada cop mes i mes estret, de sobte arribem a una clariana de la selva on hi han terrasses de cultiu, no triguem en adonar-nos que estem en una plantacio de cafe. El que per a nosaltres no deixa de ser un mon desconegut despres de parlar amb els treballadors de la plantacio es va tornant una mica mes entenedor.










1-recollida de les llavos,que ha de ser manual degut a que el fruit ha d'estar en el seu moment obtim de maduracio.







2-Els fruits son passats per una maquina per treur la pela o cascall.

3-Es deixa en uns diposit per que les llavos fermentin i deixin anar una substancia llafiscossa ( mucilago).






4-Es renten i es deixen assecar al sol.



5-Es torra amb forn. En aquesta plantacio no tenen forn.

6- La Martona fa una cata.



Dani.

dilluns, 15 de desembre del 2008

un menu diferent...

En general, el menjar del Sud Est Asiatic es prou bo. Els plats estrella son basicament 2: l'arros i els noodles (una mena de fideus), que van acompanyats de verdura i amb porc, tofu, pollastre o vedella. Es cuinen fregits i es condimenten amb soja, chili, cacauets o llimona.


Es molt facil trobar menjars "continentals" com hamburguesa, pasta, pizza... pero en aquests casos el preu es triplica o quatriplica.

Doncs be, una mica cansada d'esmorzar, dinar i sopar sempre el mateix, vaig decidir-me a provar quelcom diferent... podriem considerar-ho un "aperitiu" ja que no es molt consistent, i no es tracta ni de carn, ni de peix, ni de verdura, ni cereals... a veure si ho endevineu...



Es tracta d'insectes! hi ha moltes possibilitats ja que tenen un repertori bastant variat: cucs de seda, larves, escarvats, salta-martins o llagostes, grills... i els gustos varien, uns tenen gust de formatge, d'altres a pollastre, d'altres son mes salats, d'altres mes picants... fa molta gracia perque la gent d'aqui els compra a granel, amb bossetes, com si fossin xutxes!



De la practica de menjar insectes se'n diu entomofagia i al llarg de la historia, quasi totes les civilitzacions han inclos a la seva alimentacio alguns tipus d'insectes disponibles a la seva area, pero per alguna rao, a la civilitzacio occidental, no va sorgir aquesta costum. Diuen alguns estudiosos, que el fet de recuperar la tradicio d'ingerir insectes comestibles portaria a la conservacio de boscos i reduiria l'us de pesticides. Tambe es mes facil i menys costos criar insectes que no pas vaques o altre bestiar...

Marta.