A la gran majoria d'establiments (botigues, allotjaments, bars i restaurants... i per descomptat als temples) abans d'entrar t'has de descalsar. Doncs be, un bon dia, com tants d'altres, abans de pujar a l'habitacio vaig deixar les meves tatxoles (sentimentalment molt apreciades perque van ser un regal) amb la resta de calsats. Tot va ser en questio de 5 minuts, ja que vaig pujar i vaig tornar a baixar. La meva sorpresa va ser no trobar-les en tota una multitud de xancles... Segurament son de les poques tatxoles que corren per Bangkok, per tant, molt facils d'identificar i dificils de confondre... En lloc d'agafar-ne unes qualsevols del pilor, vaig donar un vot de confiansa a la persona que s'hauria pogut confondre, i que, en adonar-se'n, les tornaria a deixar al seu lloc d'origen. Pero passades mes de 24 hores, la confiansa s'esfuma i es converteix en resignacio... DESITJO QUE LA PERSONA QUE PORTA LES MEVES TATXOLES, ENSOPEGUI 1000 COPS!dissabte, 22 de novembre del 2008
la desaparicio de les tatxoles
A la gran majoria d'establiments (botigues, allotjaments, bars i restaurants... i per descomptat als temples) abans d'entrar t'has de descalsar. Doncs be, un bon dia, com tants d'altres, abans de pujar a l'habitacio vaig deixar les meves tatxoles (sentimentalment molt apreciades perque van ser un regal) amb la resta de calsats. Tot va ser en questio de 5 minuts, ja que vaig pujar i vaig tornar a baixar. La meva sorpresa va ser no trobar-les en tota una multitud de xancles... Segurament son de les poques tatxoles que corren per Bangkok, per tant, molt facils d'identificar i dificils de confondre... En lloc d'agafar-ne unes qualsevols del pilor, vaig donar un vot de confiansa a la persona que s'hauria pogut confondre, i que, en adonar-se'n, les tornaria a deixar al seu lloc d'origen. Pero passades mes de 24 hores, la confiansa s'esfuma i es converteix en resignacio... DESITJO QUE LA PERSONA QUE PORTA LES MEVES TATXOLES, ENSOPEGUI 1000 COPS!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quines fotos de Ko Txang!! una passada. I quins peixarros! amb lo bé que estem aqui... jajaja (avui està ben núvol, un dia molt gos, anirem al cine a veure en James Bond).
Ah, a veure si heu de comprar un candau per les tatxoles (no havia sentit mai aquest nom).
Una abraçada!
Nosaltres li desitjem picor d'ous al que t'ha près les Tatxoles encara que..... si és una noia....!
Molts petons des l'Empordà gèlid!
Xiu i Mariona
Però quina passada tot plegat, no? Ja està bé de fer-nos mirotis!
Per cert, no seràn les tatxoles blanquetesssssssssssssssssssssssssssssssss!?!¿?!####¬¬¬////!!!!!!.....
les que t´han xoriçat.....???
Petonasssosssssssss.
Àngela
Això si que es SURREALISTA!!!!
Robar unes xancles que valen quatre duros!!! a mes aqui que segur que en venen per 0,50 centims dels d'aquí.
La pròxima vegada que et descalsis emportet les sabates acoll. Així t'assegures que no et puguin tornar a robar!!!Ja,ja,ja
Records de la Family, petons!!!
Fins aviat!
hola gent wapa!!! som la Sara i Natalia. Sentim molt la perdua!!!jajaj ( quan tornis ja sabem quin sera el regal de benvinguda)!!! ens a agradat molt poder saber de vosaltres per aki!!! Per la Sara encara sou a la India, ha tothom ho explica!! suposo ke tot va be per akells mons ( em feu molta enveja...)pero sana eh???
suposo k la mojuda que hi ha hagut es lluny de volsatres no?? la Manuela com ja sabeu, mare i sogre petidora, no sap del cert per on correu i ja sabeu com es no???jajaj
Molts petonets de part nostre i fins aviat!!!!
Bones Marta,
On estan les tatxoles???? quina llàstima... però no et preocupis qui ja en cauran unes altres.
Espero que tot us vagi molt bé i quan torneu he, de montar un mega sopar i estar tots plegats. Sento no escriure mai, però entre una cosa i una latra mai m'enrecordo d'entrar al vostre blog.
Molt petons i record per en Dani.
BEGOÑA
Publica un comentari a l'entrada