dijous, 30 d’octubre del 2008

ultims dies a Varanasi







Al final haurem estat una setmaneta a la mistica Varanasi! Dintre la decadencia hi hem trobat cert encant...
Si no hi ha res de nou, el dia 1 de novembre anirem cap a Calcuta (Kolkata com diuen ells), tenim reservats 2 bitllets de tren amb la categoria "slepers" i en principi el trajecte es d'unes 14 hores i mitja. Estarem a la ciutat de Calcuta fins el dia 4, ja que aquest dia tenim un vol cap a Bangkok (Tailandia). En realitat no teniem cap intencio de visitar Tailandia, pro despres de tanta bruticia i miseria... en be de gust una mitja part i anar cap a la platjeta! Per cert, si algu ens vol recomenar alguna cosa de Tailandia, som tot orelles!!!
Un cop mes, us donem les gracies pels comentaris que aneu enviant, ens agradaria contestar-los un per un i dedicar-vos mes temps, pro necessitariem estar tot un dia al ciber!
Espero que les meves embarassades preferides estiguin molt be (Gemma! no se res de tu!) i la resta del personal tambe! Una abracada molt forta a tothooom!

Marta i Dani.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Varanasi






Vanarasi es la ciutat de Siva (Deu dels Deus hindus), un dels llocs mes sagrats del pais on els pelegrins hindus netejen al riu Ganges els pecats de tota una vida i tambe incineren els seus familiars.
Hi ha mes de 80 Ghats (llargues cadenes d'escalinates a tota vora del riu Ganges). Quasi tots serveixen per banyarse (a part de rentar roba, banyar als animals, llencar-hi les escombraries...) pero n'hi ha per incinerar, com per exemple el Manikarmika Ghat. Els "doms" (una casta d'intocables), transporten els cossos en una camilla feta de bambu i recoberta amb roba, pels "galis" (petits carrerons del casc antic) fins al riu Ganges on abans de l'incineracio, mullen el cadaver al riu. Hi h a piles de llenya, i cada tipus de fusta te el seu preu. Amb unes balances es pesa cada tronc per calcular el preu de l'incineracio. Un cos tarda unes 3 hores en cremar-se. Esta totalment probibit fer fotos, pro per fer-vos una ,podeu veure el parell de fotos que vam fer quan vam anar a Kathmandu.

una nit inolvidable a vanarasi

Ara fa dos dies que vam arribar a Varanasi, ciutat al costat del Ganges, riu sagrat pels induistes i lloc on cremen els seus morts a part de rentar la roba, dutxar-se, banyar als bufals, llencar les escombraries... la primera nit perfecte, en un hotel de luxe, amb un llit amb matalas confortable, un lavabo net... fins i tot per entrar a l' hotel s' havia un de treure les sabates! nomes hi habia un petit contratemps, les " rupies", tres i mitja! hostia tu quin mal a la butxa ( ja va sortir la sang catalana) aixi doncs varem decidir buscar un guest house a la nostra mida i el varem trobar a 10 minuts de l'altre, era un lloc un xic diferent amb llits una " mica" mes dus amb un lavabo forca mes guarrillo pero la pela es la pela, tot anava be fins que va arribar la nit........... varen comensar a venir mosquits, escarbats, llagostes, papallones... i un parell de drags que estaven ben acollonits en un raco de l'habitacio ,va ser algu APOKALIPTIK lo mai vist si aguesim repartit el preu de l' habitacio entre tots els que erem poder encara ens haurien tornat cales...joderrrr les motxiles corrien a dalt i a baix portades per estores d' insectes enbojits per la puta llum de la habitacio no sabiem que fer en un moment de lucidesa mental varem decir apagar la bombeta pero en la penombra de l'habitacio i les freses de les ales dels insectes encara ens feia tenir mes por..... allo semblava un flim de terrror!!!!
Per sort la Marta va dir, tenim una tela mosquitera! i aquelles paraules va ser com aigua del carme aixi doncs ens varem possar " manos a la obra" ara venia lo mes dificil teniem que posar els fils que aguantaven l'ecut protector tot era ple d' insectes que volaven al nostre voltant ( va ser com aquella sensacio que cuant lagu parle de PUCES ) .......tot plegat ens va dur dos minuts de feina jejeje. despres d'aixo nomes va faltava matar a els individus que hi havia dintres de la tela mosquitera i desfernos dels cadavers pero aixo a vanarasi no es cap problema.

DANI.

PD: us adjuntem algunes fotos dels companys d'habitacio










dilluns, 27 d’octubre del 2008

india



Hola! El dissabte 25, vam agafar un bus a Kathmandu per anar cap a Sunauli (un dels llocs fronterers entre Nepal i India), sortim a 1/4 de 9 del mati i arribem a un lloc que no es Sunauli a les 7 de la tarda... hem tingut avaria... total, decidim passar la nit al "lloc sense nom" que esta a 1 horeta de Sunauli...




El diumenge, agafem bus fins a Bairawa i alla un Geep fins al lloc fronterer. Arreclem la paperassa per sortir de Nepal i entrar a la India.




Agafem un bus cap a Gorakpur (2.5 hores) i un cop alla, anem a l'estacio de tren... quina odissea comprar un bitllet! Al final, encara no se com, comprem un bitllet cap a Vanarasi, 6 horetes mes! Anem amb "II class", o sigui, amb el poble! (els seients no estan numerats, i si bades una mica "quien se va de Sevilla pierde su silla!"). Arribem a lloc a les 7 de la tarda...












divendres, 24 d’octubre del 2008

turisme per la zona de Kathmandu

Durbar Square: es la plasa on hi ha l'antic Palau Reial, el mes antic de la humanitat, i que esta fet de la fusta d'un sol arbre! Tambe hi ha la residencia de Kumari, la deesa vivent dels hinduistes, una nena que deixara de ser deesa quan tingui la primera regla.



Boudhanath: Es la Stupa mes gran del mon i al seu voltant s'hi troba el centre tibeta tot ple de comersos.




Pashupatinath: centre sagrat de l'hinduisme, on es troba la unica Pagoda d'or. Hi passa el riu Bagmathi (afluent del riu sagrat Ganges), on s'hi celebren cremacions, un ritus mortuori necessari en l'hinduisme. A les cases penjants, hi habiten els Sadus, homes sagrats.


Swayambunath o "Monkey Temple": el centre de peregrinacio per budistes i hinduistes, els quals hi accedeixen pujant una interminable escala. Es tracta d'un turonet amb una Stupa i monestir budista i tambe hi ha diferents temples hinduistes.



Bhaktapur: prop de Kathmandu es troba aquesta ciutat que es Patrimoni de la Humanitat. A la seva plasa Dubar, hi ha l'antic Palau Reial i al seu davant, la columna del rei fundador, amb la seva estatua d'or i bronze. Hi ha moltes Pagodes, la mes alta del pais amb 7 teulats.
PD: aixo de l'internet es un pal... va molt lent... ja anirem afegint les fotos que falten...

dilluns, 20 d’octubre del 2008

el trekking

Per poder fer el trekking, cal pagar un permis (2000 rupies cada un = 20 eurons per cap) i s'ha d'anar a una oficina per tramitar-lo (un kaos d'oficina! nomes 2 noies per atendre a una multitud! ni files ni punyetes, era la llei del que te mes morro!). Un cop vam tenir els permisos, vam preparar les motxiles per marxar l'andema...



Aixi doncs, el dissabte 11 d'Octubre, vam anar cap a l'estacio de bus amb l'intencio d'anar cap a Phedi (es el lloc on comensa el trekking). Dic "intencio", perque ens van enviar cap a Beni!!!!!! (problemes amb l'idioma i l'entonacio...) 8 hores en un bus destartalat, que ens deixa molt lluny del desti que voliem!




Al final, mirant el mapa, veiem que estem bastant a prop de Tatopani, un lloc amb aigues termals, que teniem pensat desviar-nos'hi a la tornada del trekking. Decidim agafar un micro-bus 4x4 de la primera guerra mundial i ens enfilem direccio a Tatopani.


Realment el trekking comensa el dia seguent:

-1a jornada: de Tatopani (1189m) a Ghara (1768m) i a Sikha (1920m). Moltes escales i camps d'arros. Tambe trobem tomateres!




-2a jornada: de Shika a Deurali (3100m). Agafem un cami amb molta vegetacio, on nomes hi passen bufals i vaques. Pujem a un mirador on tenim vistes del Dawalagiri, el Machapuchare i l'Annapurna S. Ens allotjem a un Lodge que no ens cobren res per dormir, la veritat es que es bastant confortable i la senyora molt i molt amable!





-3a jornada: de Deulari a Tadapani (2630m), a Ghurjung (2040m) i a Chhomrong (2200m). Cami amb moltes pujades i baixades...


-4a jornada: de Chhomrong a Deurali (3100m). Es un dels diferents Deuralis de la zona... Esta molt ple i hen de dormir al menjador. Avui el desnivell ha sigut bastant dur ja que hem baixat i pujat molt (per variar)... Una foto dels momos, un dels plats tipics: una mena de raviolis...

-5a jornada: de Deurali al camp base del Machapuchare (3700m) i al camp base de les Annapurnes (4130m) i baixem a Bamboo (2335m). Sortim a 2/4 de 4 de la matinada i a les 7 arrivem al camp base de les Annapurnes (molt bonic pro no podem fer gaires fotos ja que les piles de la maquina s'han descarregat pr la fred).


-6a jornada: de Bamboo a Chhomrong (2200m). Avui decidim fer una mica el vago, nomes caminem unes 3 horetes, tot i que per arribar fins aqui hi ha una pujada d'escales molt matadora!


-7a jornada: de Chhomrong a Landruk (1565m), a Syauli Bazar (1170m) i a Nayapul (1070m). Despres d'unes 7 hores de baixadeta i alguna pujadeta, arribem a Nayapul just a temps per enfilar-nos a dalt del bus (ja no queden seients) que en 2 horetes ens portara a Pokhara.


Un cop a Pokhara, el gran premi: un sopar de luxe! Filets de vedella i cervesa!

dijous, 9 d’octubre del 2008

Pokhara

Hola a tothom! Primer de tot, dir-vos ke ens fa molta il.lusio rebre missatges vostres!
Be, avui a les 7 del mati hem agafat un bus a Kathmandu, direccio Pokhara. 6h en un "turistic bus" fet caldo, ke no sap ke son els canvis d'oli ni ke es l'amortiguador...
Si tot va be, dema passat comensarem el trekking al Santuari de les Anapurnes, pero no es del tot clar, ja que el temps no ens acompanya gaire... es veuem molts columbunimbus a les muntanyes...
Una abrassada molt forta a tots i a totes!
PD: Hola papis! Esteu tots be? i la Mussa? Kuan arrivem del trekking ja us farem un truc! Molts petons!

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Baktapur i Nagarkot

Ahir al mati vam agafar un bus cap a Baktapur i alla un altre fins a Nagarkot. Nagarkot es un "mirador" de l'Himalaya (be, aixo si fa bo...). Quan vam arrivar plovia i estava tot tapat, vam decidir quedar-nos'hi a dormir, a veure si l'andema teniem sort i podiem fer "la foto", pero no ha sigut aixi, estava tot tapat.... ohhhh....
Hem decidit baixar a peu fins a Baktapur (uns 20Km) pero en lloc de seguir la carretera hem anat per caminets que atravessaven camps d'arros i casetes. Avui he vist mes animals degollats i esquarterats, que en tota la meva vida... pro es veu ke com que son festes, ja toca.
Un cop a Baktapur, ens hem colat (dic "colat" perke entrar al poble val uns 7.5 euros per cap, i amb aixo podem dormir molts de dies...) i hem visitat els diferents temples. Hem anat romensajant i per pels no trobem cap bus de tornada a Kathmandu! N'hem agafat un pels pels, pro estava ple com un ou i hem hagut de pujar a dalt, ha estat be.
Fins aviat!
Marta.

1 cervesa = 1 habitacio doble

Sembla increible, pero es aixi: 1 cervesa val el mateix que dormir una nit en una habitacio doble, 2 euros...

divendres, 3 d’octubre del 2008

ja ho tenim!

Namaste! Per fi hem arrivat a Kathmandu! Despres de sortir ahir a la 1 del migdia de BNA hem arrivat a les 6 de la matinada a Delhi (2:30 hora vostra) i no les teniem pas totes perke no hi havia vols per anar cap a Kathmandu, les companyies tenien les barraques tancades i fins les 9 del mati no obrien (que en realitat han sigut les 10 o mes...). Mentre en Dani s'esperava a la porta d'un operador, jo he anat a un altra i hem tingut sort: he pogut comprar 2 bitllets amb la companyia Jet Lite que sortia a les 12 del migdia! Al final tot lligat! Ens han sortit per 296.10EUR (no es cap ganga pero en vistes a que no hi havia res mes...).
Be, ara estem al barri de Thamel, jo actualitzant el blog i en Dani ha anat a comprar-se una samarreta, ja que hem suat de valent amb les corredisses i la gran xafogor que hi ha...
En fi, es veu que tot Nepal esta de celebracio fins el 10 d'octubre, per aixo esta tot colapsat.
Un peto molt fort a tots i a totes!
Namasteeee!
Marta.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

ara si que si!


Amb la tristesa de no poder veure els companys que tornen, però amb la il·lusió de marxar, passem el nostre darrer dia entre comiats, cafès entre amics, remullades de peus a la platja de Calella, preparatius de les motxilles (que per cert, van a tope i no se si ens podrem firar gaire)... tot d´una ens adonem que el temps passa i que aquell dia que semblava que mai arribaria, ja està aqui. Els nèrvis i l'incertesa de no saber com anirà tot, ens omple tot el cos de sensacions contradictòries...
Així doncs, fins la propera! A reveure i salut!
Dani.