dimecres, 28 de gener del 2009

la ciutat blava de Jodhpur


De Pushkar a Jodhpur hi ha busos (unes 5 hores). Nosaltres hi anem amb cotxe i entre que sortim tard, parem a fer el chai, parem a dinar... tardem una eternitat!

Jodhpur o la "ciutat blava", te com a principal atractiu el fort que esta situat damunt un precipici, als peus del qual descansa la ciutat.


Ens allotjem a la part de la ciutat vella, plena de caotics carrerons amb cases pintades de blau (es veu que aquest color refresca i no atrau als insectes), prop de la torre del rellotge i del mercat de Sardar.


Aquesta vegada si que ens estirem i paguem les 250 rupies cada un per visitar el fort de Mehrangarh, que data del 1459 AC i que encara es propietat del maraja de Jodhpur. Al seu interior hi ha un laberint de palaus i patis amb gelosies de tons terracota tipics de les construccions rajputes, que recorden als palaus dels contes de les mil i una nits.


A l'entrada ens donen unes "audioguies" que narren la historia junt amb altra informacio i anecdotes, veritablement ha valgut la pena!


Una de les 7 portes, es la de Lonapol, on es poden veure unes mans que representen les marques "sati" de les viudes del maraja Man Singh, que van deixar abans de llencar-se a la foguera "voluntariament" com a senyal del seu dol.


Tambe hi ha un museu amb una col.leccio d'objectes de la reialesa india com els "howdahs" uns seients per anar amb elefant, armes, bressols, pintures, vestits i sedes...


A l'exterior, antics canons defensen la fortificacio i la vistes alcasc antic soninmillorables.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Marta i Dani, es una meravella tot lo que ens esteu ensenyant.Em feu una enveja enorme.
El motiu d´escriure 4 ratlles és perque he pensat que era el teu aniversari,Marta,i et mereixes mil felicitats pels teus 33anys(penso que no m´equivoco).
A reveure i fins aviat
Núria Mir

Anònim ha dit...

Feia dies que no miravem el blog i ens hem trobat amb moltíssímes fotos i llocs nous. Quina passada!!
Per cert, moltes felicitats Marta!!!Que bé celebrar anys fent aquest viatge tan xulo, no?

Un petonàs a tots dos!

Gemma i Zoilo.