Direccio cap a Hospet ( parada de tren de Hampi) m'adono que el lloc val molt la pena, esta ple de pedra per tot arreu , no son grans parets si no un munt de pedres grans i plenes de magnesi, de sobte es desperta quelcom que estava adormit...
Els primers dies escalo amb un grup de francesos, l'Antuan,en Clement,l'Ivan i en Tutor( un home d'uns 60 anys que escala amb una petita protesis al peu esquerra degut als seus anys d'alpinista)
Mes endevant escalo amb un grup d'Argentins, i amb en Jordi ( un noi de Barcelona) en Jorge( un america) i amb en Sergio i l'Elvira (una parella de Canarias)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada