viatjar en un tren indi, tota una experiencia...

En trajectes curts o diurns, podem comprar directament un bitllet en "general class", en la qual no s'assigna cap seient. Es questio d'arribar aviat i sentar-se on es pugui! Normalment tot son corredisses, crits i emputxades, son petits moments de crisi ja que els indis no entenen les paraules "ordre", "fila"...

Per fer un trajecte de llarga distancia o nocturn, cal fer una reserva. Ens hem de dirigir a una estacio de tren i omplir un formulari: estacio d'origen, estacio de desti, la classe en que es vol viatjar, el nom i numero de tren, la data, el nom, edat i numero de passaport dels viatjers i la signatura.

Un cop omplert l'impres, s'ha de fer "cua" a la guixeta on ens imprimiran el bitllet.

S'ha de tenir en compte que a l'India no se solen respectar les cues i que la gent es cola molt facilment, en aquests casos, has de tenir tant morro com ells i defensar amb ungles i dents el teu torn, ja que intentar dialogar es inutil... Tambe hem notat que no respecten gens el teu "espai vital", la gent s'apreta, mentre fas els teus tramits treuen el cap per darrera i tafanejen...

Hi ha diferents classes, nosaltres sempre hem viatjat amb vagons "sleeper" (llitera triple amb ventiladors) i amb "general class o II" (seients). Pero tambe hi ha els vagons 3AC (llitera triple amb aire acondicionat), 2AC (llitera doble amb aire acondicionat) i alguns tenen 1AC amb l'opcio de compartiment amb porta de 2 o 4 lliteres. En els compartiments d'aire acondicionat, les finestres tenen vidre i no es poden obrir, tambe et proporcionen una manta i sol haver-hi servei de menjar.

En els vagons "sleeper", les lliteres estan disposades en grups de 8, 3 per banda mes 2 a l'altre costat de passadis on les lliteres inferiors fan de seients durant el dia (nosaltres, sempre que hem pogut hem reservat les de dalt), el propi pareo fa la funcio de "roba de llit". Els vagons tenen ventiladors i les finestres son amb reixes (val mes no pensar en un possible accident).

A l'hora d'agafar el tren, cal estar alerta i informar-se a quina via o plataforma s'atura. Un cop sabem aixo, hem de comprovar el nom i el numero de tren aixi com el vago que hem de pujar
(normalment el porten pintat al vago).

Un cop dins el vago, comenca l'espectacle! La gent va carregadissima de paquets i maletes que inquibeixen a tots els llocs possibles.

Pels passadissos comencen a desfilar tot de venedors de menjar, de te i cafe, pidolaires de tot tipus (gent transvestida, dones que canten, homes discapacitats, nens que esnifen cola...) i sempre acompanyat de l'aroma de pipi ranci provinent dels wc. Quan has d'anar a fer les necessitats, primer de tot, arramanga't, i segon, porta les toballoletes. Es tracta d'un forat on veus el terra de la via que va passant i per on passa tot el que ha de passar... no hi sol haber res per tirar la cadena, per tant, es possible trobar-hi "regals" i "perfums".

Des de la llitera de dalt, tens una prespectiva del vago, es un lloc molt xafarder... uns dormen, d'altres mengen, la gent d'aqui pica a tothora, es porten menjar de casa, el compren als venedors del tren, baixen a comprar-ne quan el tren s'atura uns instants a una estacio... i despres, tot el que sobre (ampolles, bosses, papers, escupinyades, tabac de mastegar...) cap a la finestra! Cada vegada que veig un gest d'aquests se m'encongeix el cor!

Com he dit abans, la gent d'aqui es molt xafardera i curiosa. Per ells, tu ets la novetat. Els que parlen una mica angles et pregunten d'on ets, si estem casats (aixo els interessa molt), com ens diem, on anem, de que treballem (i fins i tot quin sou tenim)... i els que no parlen angles et miren i et somriuen timidament, sobre tot les noies, moltes vegades et sent observada per moltes mirades... els cabells, el color de la pell... suposo que nosaltres tambe els observem a ells, son "exotics" per nosaltres, sobre tot la manera de verstir de les dones amb els "saris" de colors vius, consistents en una sola peca de roba que fa entre 5 i 9m i que la porten plegada i enroscada al cos, sense necessitat d'agulles ni botons, i la convinen amb la "choli", una brusa curta i ajustada. La part del sari que es doblega sobre l'hombro s'anomena "palloo".

Em van explicar que la marca vermella que porten entre cella i cella, es la marca hindu i la marca vertical que porten al naixement dels cabells i la clenxa, indica que estas casada, igual que els "bichiyas"anells als dits del peu. Quan es casen, s'han d'amotllar als sogres i ocupar-se de les feines de la casa. Per les families mes pobres, les dones poden arribar a ser una carrega, ja que per casar-les necessiten aportar una dot, que els genera un gran deute. En canvi, a les families de classe mitja es diferent, tenen mes possibilitats d'estudiar.

Amb la gent del vago es crea com un vincle de "familia" molt macu, si un obre un paquet de galetes n'ofereix a tothom i si l'altre menja platans tambe... per lo menys les nostres experiencies han sigut molt positives, hem arribat a tenir converses sobre el matrimoni (matins.si / matins.no) molt interessants!

A traves de la finestra de barrots, el paisatge va passant i va canviant: edificis grisos, marges bruts, barris de barraques, gent saludant, abocadors "controlats", rates amb tamany de gat, gent fent caca... no s'enten: poden orinar o defecar en qualsevol lloc sense cap pudor, i en canvi, no es poden fer un petor en public...

Quan el tren para a una estacio, es una bojeria! La gent te tanta pressa per sortir o entrar, que es creen col.lapses importants, tens feina per poder agafar les motxiles i sortir del tren! No saben esperar, tots volen ser els primers! Es crea el panic! Un cop mes, no vull ni pensar si hi hagues un accident...

En definitiva: P A C I E N C I A es la paraula clau.

Nota: falten moltes fotos per penjar, ho farem properament!